Segur que, a priori, molt poca gent alçaria la mà motu proprio davant la pregunta de si algú sap llatí. Però, de facto, tot quisqui utilitza el llatí diàriament, sense adonar-se. No és cap rara avis ni cap esnob qui en les seues converses habituals esmenta paraules i locucions llatines com spa, referèndum, ultimàtum, àlbum, campus, júnior, currículum vitae, dúplex, sui generis, perepunyetes o, fins i tot, etcètera. La llista podria seguir ad infinítum i es podria allargar in secula seculorum.
Però segur que, llevat que es quede in albis, no necessita ajuda ni del seu alter ego ni del sursuncorda per a entendre totes i cadascuna de les paraules que acaba de llegir en aquestes línies. Encara que siga, en realitat, un totum revolutum de llatí i castellà, i vostè no haja estudiat molt més llatí que aquell ja llunyà rosa, rosae.
Doncs açò, que sense ser doctors honoris causa ni haver tret notes cum laude, tots sabem, o almenys manegem amb certa soltesa, el llatí. Aqueixa llengua tan antiga que, no obstant açò, encara respira entre nosaltres. Tant el llenguatge culte com el popular contenen una gran quantitat de llatinismes. Alguns han mantingut el seu significat original, com el famós carpe diem (aprofita el dia o el moment) i uns altres han rebut noves connotacions, com en el cas de versus.
Originalment vol dir cap a en llatí, però els anglesos li van donar el significat de contrarietat, i ho hem rebut amb la seua nova connotació de la mà de l'anglès.s envolten molts més llatinismes dels quals pensem, ja que ha sigut una de les llengües de referència de la ciència i la literatura almenys fins al segle XVIII, i de l'església fins a fa no moltes dècades. Per açò, quan discutim sobre economia parlem amb naturalitat del dèficit, del superàvit o de la renda per càpita. Quan parlem de salut esmentem el spa (que ve, segons algunes opinions, de salute per aquam), de la fecundació in vitro, de la malaltia de lupus (llop), del delirium tremens o del famós mens sana in corpore sa. Els advocats segueixen utilitzant termes com hábeas corpus, in dubio pro reo o de iure. En qüestions d'art i música parlem de l'òpera primera d'un autor, d'escoltar un rèquiem (literalment descans, perquè es refereix a la música per a difunts), comentem que la melodia va in crescendo o demanem un bis en un concert. Tots coneixem, a més, organitzacions i empreses amb nom tan llatins com Càrites, Sanitas, Securitas Direct o Legalitas.
I per a més inri, tenim les llatinades adquirides mitjançant l'Església catòlica. Però la veritat és que ens ha deixat moltes expressions: “Véns fet un ecce homo”, “estàs fet un adefesio” (de ad Ephesios, pertanyent als efesios, un poble de l'antiguitat al que Sant Pable va escriure unes cartes en la Bíblia), “un funeral córpore insepulto (de cos present) o la benedicció urbi et orbi (a la ciutat, Roma, i al món) del Papa.
De fet, es va donar missa en llatí fins al concili Vaticà II (1962-1965), en el qual es va decidir utilitzar les llengües de cada país. Tal va ser la revolada que el cardenal Antonio Bacci, de l'ala més conservadora, va escriure en 1963 un diccionari per a traduir els termes més moderns al llatí i així poder mantenir l'antic costum. Però el papa Pablo VAIG VEURE no li va fer cas. Aquestes van ser algunes de les propostes de Bacci: salivaria gummis (xiclet), absurda symphonia (jazz), homo machina (robot) o follius pedunque ludus (futbol).
A dia d'avui, l'únic Estat del món en el qual el llatí és llengua oficial és el Vaticà, encara que en la pràctica treballen en italià i francès, i després tradueixen els documents a la llengua oficial. Amb tot, els papes han portat el llatí fins a la cúspide de la modernitat. Benedicto XVI va ser el primer a obrir un compte en Twitter, ho va fer en moltes llengües, entre elles en llatí. El mateix ha fet el papa Francisco, i el seu compte en llatí té més de 260.000 seguidors. Així resa la descripció del seu perfil: “Tuus adventus in paginam publicam papae Francisci breviloquentis optatissimus est “(Els molt esperats dites breus del papa Francisco, que arriben per a tí en una pàgina pública). D'ací es podria deduir que Twitter es podria traduir com breviloquentor.
Encara que no solament els habitants del Vaticà saben parlar llatí. A tot el món i en diverses ciutats d'Espanya existeixen cercles llatins en els quals la gent es reuneix per a llegir i parlar llatí.
Originalment vol dir cap a en llatí, però els anglesos li van donar el significat de contrarietat, i ho hem rebut amb la seua nova connotació de la mà de l'anglès.s envolten molts més llatinismes dels quals pensem, ja que ha sigut una de les llengües de referència de la ciència i la literatura almenys fins al segle XVIII, i de l'església fins a fa no moltes dècades. Per açò, quan discutim sobre economia parlem amb naturalitat del dèficit, del superàvit o de la renda per càpita. Quan parlem de salut esmentem el spa (que ve, segons algunes opinions, de salute per aquam), de la fecundació in vitro, de la malaltia de lupus (llop), del delirium tremens o del famós mens sana in corpore sa. Els advocats segueixen utilitzant termes com hábeas corpus, in dubio pro reo o de iure. En qüestions d'art i música parlem de l'òpera primera d'un autor, d'escoltar un rèquiem (literalment descans, perquè es refereix a la música per a difunts), comentem que la melodia va in crescendo o demanem un bis en un concert. Tots coneixem, a més, organitzacions i empreses amb nom tan llatins com Càrites, Sanitas, Securitas Direct o Legalitas.
I per a més inri, tenim les llatinades adquirides mitjançant l'Església catòlica. Però la veritat és que ens ha deixat moltes expressions: “Véns fet un ecce homo”, “estàs fet un adefesio” (de ad Ephesios, pertanyent als efesios, un poble de l'antiguitat al que Sant Pable va escriure unes cartes en la Bíblia), “un funeral córpore insepulto (de cos present) o la benedicció urbi et orbi (a la ciutat, Roma, i al món) del Papa.
De fet, es va donar missa en llatí fins al concili Vaticà II (1962-1965), en el qual es va decidir utilitzar les llengües de cada país. Tal va ser la revolada que el cardenal Antonio Bacci, de l'ala més conservadora, va escriure en 1963 un diccionari per a traduir els termes més moderns al llatí i així poder mantenir l'antic costum. Però el papa Pablo VAIG VEURE no li va fer cas. Aquestes van ser algunes de les propostes de Bacci: salivaria gummis (xiclet), absurda symphonia (jazz), homo machina (robot) o follius pedunque ludus (futbol).
A dia d'avui, l'únic Estat del món en el qual el llatí és llengua oficial és el Vaticà, encara que en la pràctica treballen en italià i francès, i després tradueixen els documents a la llengua oficial. Amb tot, els papes han portat el llatí fins a la cúspide de la modernitat. Benedicto XVI va ser el primer a obrir un compte en Twitter, ho va fer en moltes llengües, entre elles en llatí. El mateix ha fet el papa Francisco, i el seu compte en llatí té més de 260.000 seguidors. Així resa la descripció del seu perfil: “Tuus adventus in paginam publicam papae Francisci breviloquentis optatissimus est “(Els molt esperats dites breus del papa Francisco, que arriben per a tí en una pàgina pública). D'ací es podria deduir que Twitter es podria traduir com breviloquentor.
Encara que no solament els habitants del Vaticà saben parlar llatí. A tot el món i en diverses ciutats d'Espanya existeixen cercles llatins en els quals la gent es reuneix per a llegir i parlar llatí.
Adaptació al valencià: http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20141017/54417114923/el-latin-sigue-vivo.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada