El llatí per a què serveix?

Per parlar, òbviament, és una llengua, i, com a tal, existeix per a transmetre informació de forma escrita o parlada. 

Peró amb una mentalitat un tant cínica i tancada, posicionada només de cara al progrés i a la utilitat dels objectes, la resposta és clara i concisa, el llatí no serveix per a res, les comunitats que l’utilitzen són molt menors i rellevants, a més a més, el parlen per un mer fanatisme estrany de l’antiguitat i les deïtats. Resumidament, és utilitzat per un gust intel·lectual que, al cap i a la fi, no té cabuda en el món actual. A partir d’aquest punt, hi ha moltes formes de revocar aquestes afirmacions, per exemple, exposar l’existència de la catalogació dels noms científics dels éssers vius, composta exclusivament per noms en llatí. O la més usual de totes, la millora en l’aprenentatge de les llengües romàniques amb l’ús d’aquest idioma, doncs en els orígens es troben les facilitats. Ja hi ha els dos fronts de batalla, ara ve la gran pregunta és personalment, creus que s’ha d’estudiar llatí? A la qual  responc: Quina classe de pregunta és aquesta? La millor part dels estudis opcionals no deixa de ser, efectivament, que són opcionals, i el fet d’escollir un camí o un altre no significarà la mort o la salvació, pel qual l’elecció és lliure.  Per aquests motius, estudiar llatí, com a existència absoluta, no serveix de res, cadascú ha de plantejar-se què significa el llatí, quins pros i contres apareixeran en la teua vida si elegeixes estudiar llatí. Cultura, saviesa, formació professional, potser un destí que va més enllà dels gustos personals, doncs formaria part de la teua vida personal i externa, formar-te com a persona.

Realment té sentit estudiar una llengua que és completament morta? Seria absurd, qui voldria passar-se anys de la seva vida aprenent per després no fer servir aquests coneixements en cap moment. Però aquell que va dir que el Llatí era una llengua morta estava molt equivocat. No és una llengua morta, estudiar-la és una pèrdua de temps, acostumen a dir els companys. Doncs, perdoneu que us ho diga, però esteu molt equivocats. El llatí no és cap llengua morta, gràcies al llatí, ara existeixen les llengües romàniques, és a dir, actualment al món podem trobar aproximadament més de mil milions de parlants d’aquest “Llatí evolucionat”. El llatí és el llenguatge de la ciència i de la justícia, gràcies a l’exactitud i les poques interpretacions possibles el llatí ha perdurat com la llengua ideal per redactar lleis. A més se li ha d’afegir la facilitat que t’ofereix el llatí per comprendre la gramàtica de la nostra llengua i l’habilitat de traduir i l’agilitat mental que causa l’aprenentatge de llengües. A l’igual que per entendre l’actualitat hem d’estudiar història, per entendre la nostra llengua hem de conèixer els seus orígens.

Està clar que el llatí no em servirà per a la vida quotidiana, no aniré a comprar parlant llatí, al igual que un matemàtic no necessita equacions per conduir. Però tampoc es cap pèrdua de temps, sempre que estiguis adquirint nous coneixements aquell temps que has necessitat ha estat productiu i enriquidor. Així doncs, quan sentim que algú diu que el llatí no serveix de res i és una llengua morta, ja pots estar preparat o preparada per a dir-li que s’equivoca en tots els sentits. És més la persona hauria d’agrair al llatí per poder parlar diverses llengües i a la vegada, crec sincerament, que l’aprenentatge del llatí pot facilitar aprendre més fàcilment les llengües actuals.

Per finalitzar, s’ha de dir una gran veritat, penses que hui ha d’estar mort el llatí? Els morts no tenen ulls ni llengua, mentre que el llatí té mars sencers.