A més de ser un excel·lent còmic d'entreteniment i un clàssic a nivell mundial, la sèrie "Asterix" és una autèntica biblioteca en el que a història romana es refereix. Encara que els seus autors de tant en tant juguen amb els anacronismes, o situar expressions així com fer referència a coses que no corresponen a l'època, aquests comics contenen gran quantitat de dades sobre història i vida quotidiana d'aqueix apassionant període.
El lector/a de Asterix sabrà que habitualment els personatges es despatxen a gust amb expressions en llatí, les quals per a les persones que no sabem gens sobre el tema ens resulten alguna cosa incomprensibles. En ocasions, i encara que coneguem la seua traducció literal, aquestes expressions continuen sent estranyes si no coneixem el seu context històric. És la nostra intenció fer una petita sèrie d'articles que el seu objectiu no està solament a traduir aquestes cites, sino també el seu significat introduint al lector de forma amena en la història.
D' altra banda descobrirem que la vis comica dels seus actors va molt més allà de les situacions absurdes i dels simples porrazos. Així doncs, i si té els comics d'Asterix a má molt, li convidem al fet que ens acompanye en aquest viatge a l'Imperi romà de Goscinny i Uderzo amb impressionants similituts al real.
El lector/a de Asterix sabrà que habitualment els personatges es despatxen a gust amb expressions en llatí, les quals per a les persones que no sabem gens sobre el tema ens resulten alguna cosa incomprensibles. En ocasions, i encara que coneguem la seua traducció literal, aquestes expressions continuen sent estranyes si no coneixem el seu context històric. És la nostra intenció fer una petita sèrie d'articles que el seu objectiu no està solament a traduir aquestes cites, sino també el seu significat introduint al lector de forma amena en la història.
D' altra banda descobrirem que la vis comica dels seus actors va molt més allà de les situacions absurdes i dels simples porrazos. Així doncs, i si té els comics d'Asterix a má molt, li convidem al fet que ens acompanye en aquest viatge a l'Imperi romà de Goscinny i Uderzo amb impressionants similituts al real.
Segons Martí Crespo en les primeríssimes edicions (de les editorials Bruguera i Mas-Ivars, i també en una reedició de Grijalbo/Dargaud i Hodder/D de 1996) el nom d'aquests dos personatges era agut (Asterix i Obelix, com consta al Petit Curial Enciclopèdic), d'acord amb la fonètica original francesa, i conservava, per tant, el joc de paraules irònic ideat pels autors: en francès, Astérix s'acosta fonèticament a asterisc, el signe gràfic en forma d'astre petit; i Obélix remet directament a la forma d'obelisc del gros traginador de menhirs. A les edicions posteriors (de Grijalbo/Dargaud, Planeta, Salvat, el Cercle de Lectors), en canvi, el nom de tots dos protagonistes esdevé pla (Astèrix i Obèlix), qui sap si per una mala interpretació de l'accent francès (que marca la pronúncia de la vocal, no la síl·laba tònica) o per influència de la solució espanyola (Astérix, Obélix). Amb aquest desplaçament de l'accent, que s'ha perpetuat fins ara, tots dos noms s'han allunyat del joc de paraules original i no han ajudat a entendre, o veure, a primer cop d'ull la ironia que s'hi amaga, especialment en el cas del 'petit astre gal'. En una llista de personatges tan llarga (més de cent cinquanta noms, en la trentena de volums), hi ha uns quants casos més de traducció inadequada que esborren o amaguen la intencionalitat irònica dels autors a l'hora de batejar-los. Com el cap del poblat gal, Abraracourcix en francès (format a partir de l'expressió 'à bras raccourcis', 'amb violència'), que en els primers volums en català apareixia sota la forma servil Abraracúrcix, si bé, més tard, es va trasmudar en Acopdegarròtix i Copdegarròtix, formes més adequades al sentit original. Un cas semblant és el del gosset d'Obelix, Idéfix en francès ('idea fixa', 'mania'), transformat en Idèfix (adaptació servil i opaca) o Ideàfix (matussera), que hauria valgut més de 'traduir' per algun equivalent propi i diàfan.
